dilluns, 30 de novembre de 2015

La llengua i les TIC




I continuem amb el fil de les llengües i, fonamentalment, amb el seu estudi. Una ferramenta de primordial utilitat quan aprenem un idioma és el diccionari. En ells, a més de definició o explicació d’algun concepte o objecte, podem trobar-hi recursos tal com la fonètica de la paraula, origen de la mateixa, etcètera. Tota la utilitat dels diccionaris, s’ha vist incrementada amb la incorporació de la versió a la xarxa d’aquestos, el que fa que cada cop sigui més accessible tota la seva informació.

Pel que respecta al català (català, valencià, balear, mateixa llengua, diferent dialecte), podem trobar diferents recursos a Internet. Si el que volem és un diccionari clàssic amb definició, fonètica i etimologia, per a uns coneixements purament lingüístics, podrem fer ús del Diccionaricatalà-valencià-balear.

Per altra banda, el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) és un exemple de l’amplitud que pot abastar un diccionari on-line; conté tant la definició pròpia de la paraula, com altres més especialitzades a altres camps, el que pot ser de gran utilitat als camps de la ciència, ja que podem cercar conceptes i nocions bàsiques.

I si parlem d’amplitud, la clau la tindrem amb l’Enciclopèdia Catalana, que ens ofereix des d’obres temàtiques, passant per entrades enciclopèdiques fins a definicions de diferents diccionaris i conjugacions verbals. Tot el coneixement al nostre abast amb un mer clic.

També, un bon recurs per a la docència de les ciències són les Enciclopèdies de Ciències que, car posseir un nivell elemental, és perfecta per a cursos de secundària i batxillerat. No obstant això, cal dir que molta de la informació que trobem es troba desactualitzada i que, donat que la ciència és un camp en constant desenvolupament, caldria la pertinent revisió, per tal d’afegir descobriments tals com el del bosó de Higgs.

Núvol de paraules sobre el bosó de Higgs realitzat amb l'aplicació Wordle

Reflexions viatgeres



Parlament de Budapest
Amb els pensaments encara en anglès després d’una estada exprés a Copenhaguen i uns dies a Budapest, i amb la reafirmació cada cop més aclaparadorament paorosa de les diferències, en matèria de llengües, entre espanyols i resta d’europeus, els pensaments se succeeixen d’una manera incessant.


És difícil de comprendre el motiu pel qual qualsevol europeu domina a la perfecció un mínim de tres llengües tret de comptats països, entre els quals es troba el nostre. Fora d’Espanya es té ben present la importància del plurilingüisme i els beneficis, no només cognitius, que comporta, sinó que també entenen cada coneixement nou com ampliació de cultura i un munt de possibilitats. Mentre que ací ens fan sentir estranys a la nostra terra pel fet de dominar-ne dues (valencià i castellà). Innumerables (per no dir sempre) són els cops que he d’escoltar "però, eres d’Alacant i parles valencià? No eres de cap poble?" que em fan sentir impotència i llàstima (alhora que m’enerva la sang).


Queda perfectament de manifesta la feina que encara ens queda per davant. Estem privant-nos de moltíssimes experiències i vivències per limitacions d’idiomes. Estem privant-nos de coneixements i millores. Estem privant-nos de diferents visions de la realitat. Estem privant-nos de la bellesa que transmet cada llengua, de la seva història.

diumenge, 22 de novembre de 2015

Recomanació d'un vídeo

I parlant de records, però ara encara d'un poc més antics, de quan a l'engegar la televisió sortia la TV3, i la cita després de dinar era amb El cor de la ciutat i, els dimarts a la nit, doncs... a una altra cosa.

I parlant d'altres coses, de la cosa nostra, d'Una altra cosa, del bressol del nostre Follonero (ara l'Évole de Salvados), de l'entrevista per la bena, del Gilipolles i del Palomino. Cada dimarts a les 21:30 començava l'humor agut i mordaç; per un parell d'hores es pintava una realitat massa grisa pels esdeveniments que regnaven amb la coloració de l'humor. Car que donada la meva curta edat no aplegava a comprendre totes les sàtires polítiques que se succeïen, el que sí gaudia com ningú era quan els astres decidien alinear-se i Santi Millán es decidia a fer aparició al programa i accelerar així totes les meves emocions.

Santi Millán

Tinc molts bons records d'aquest programa, el primer humor crític que vaig conèixer, el conduir a la reflexió mitjançant acudits i el passar una bona estona amb la família.

Ací vos deixo un vídeo dels millors moments, i espero haver pogut contagiar-vos un poc de l'emoció que més de deu anys enrere ells em van fer sentir.


"Desde la flaca que no fas res!"

Coneixements previs sobre TIC

Aquest divendres passat vaig tornar a Burjassot per tal d'arreplegar el títol de la carrera, i ha sigut inevitable que açò m'evoqui els més nostàlgics records. Tinc ben present la meva primera classe en la qual vaig posar crit al cel de pensar on m'havia clavat... Tècniques Informàtiques (però que açò va a ser-me útil per a la física?).

Mai he sigut massa docta en assumptes d'ordinadors, i el fet de tenir cosí i amics informàtics ha fet que encara me'n preocupi menys; amb una videoconferència al Skype, o uns privats pel Facebook, tots els meus problemes tecnològics queden resolts, a més de proporcionar alguna rialla o crit de desesperació per la meva ineptitud per part del meu interlocutor.

Que si macros d'Excel, Mathemathica, Programació en C... Jo em quede al nivell bàsic de l'Office i amb les meves mil visites diàries a la RAE, Wordreference i Softcatalà. Eh, però també ben orgullosa dels documents que creo amb LaTeX (açò ja és nivell del bo), que he deixat per a mi completament obsolet el Word! I això que em constà animar-me a començar, però a força insistir el meu cosí, més cops hauria de fer-li cas.

Les coses com són, el que em facilita les coses el tenir una soltesa bàsica per internet a l'hora de la recerca d'informació, realització de treballs, o fins i tot el trobar i comprar llibres ja descatalogats (només setze hores tardà l'últim que vaig demanar per Amazon, increïble!). Açò, amb un nivell expert, ha de deixar-te el món als teus peus.

dissabte, 21 de novembre de 2015

Presentació

Itinerant entre València i Alacant, incondicional amant de la lectura i apassionada per gaudir d'un bon debat polític. Física per la Universitat de València, i amb una vocació innegable per la docència.

Avui, amb unes espectaculars vistes des d'un dotzè pis a Blasco Ibáñez, em decideixo a començar aquest blog amb el tema principal de les TIC, i les seves coses...

Plaça de l'actor Enrique Rambal i al fons Blasco Ibañez, València


Comencem doncs el que sense cap mena de dubte seran un munt de reflexions. Preparats?


Berna.