I arrel de la reflexió de l'entrada anterior, anem amb les pertinents explicacions.
A l'edat de vint-i-quatre anys, he de ser de les últimes persones de la
meva generació, romàntiques, que prefereixen el llibre de paper a un e-book,
que segueixen imprimint els apunts per tal de prendre les anotacions amb la
comoditat que no pot transmetre'm un ordinador o tablet, que gaudeixen amb la
interacció cara a cara, de les bones converses sobre llibres, política i canvi
climàtic, i que pensen, tecnologia sí, però sense deixar-nos portar cegament.
Avui dia, les noves (ja no tan noves, la veritat) tecnologies ho abasten
tot. Parlem pels xats per tal de veure’ns, i un cop junts, cadascú continua
atenent les relacions virtuals abans que la persona que tenim davant. Tot es
troba informatitzat, i de tot podem trobar a la xarxa si sabem cercar. Els nens
ja no venen amb un pa baix el braç, sinó amb un smartphone amb connexió a
internet. El paper del docent doncs, ja no pot quedar-se estancat, cal
aprofitar-se de la infinitat de recursos que ens ofereix aquesta possibilitat.
Són innumerables la quantitat de xarxes que en matèria de docència podem
trobar-hi a internet. Aquestes webs tenen les avantatges de que són tancades i
no vulneren la privacitat dels menors. És de veres que també poden semblar
menys atractives per a ells que Facebook o Twitter, però aquestes dues tenen un
caràcter més obert i que requereixen d’un ús responsable, a més que em sembla
de gran importància el que els alumnes aprenguin a distingir i diferenciar el
temps d’oci i treball, el qual és altament barrejable si no definim els espais
correctament a la xarxa.
Així doncs, una web (de novetat per a mi, però que sense cap mena de dubte
empraré) amb aquestes característiques és Diigo, on podem crear una biblioteca personalitzada
amb enllaços, imatges, arxiu de documents, bloc de notes... Organitzant tota la
informació en llistes i/o etiquetes per tal de que totes les entrades siguin més
accessibles per als participants del grup, el qual pot ser públic, o privat. A
més, i ací el redoblament de tambors, s’han desenvolupat aplicacions tant per a
Android com per a iOS, el qual facilita en gran mesura el seu tractament com una ferramenta docent a les aules.
Pensant en el camp de la física i química, els recursos d’internet
ofereixen el traslladar els coneixements abstractes obtinguts a cassos
particulars i visibles mitjançant simulacions, ja que no sempre es pot acudir a
un laboratori, o els recursos d’aquest són limitats. D’aquesta manera, la web
citada amb anterioritat, Diigo, ens ofereix ser un utensili perfecte per tal
de, explicar amb una entrada la tasca a realitzar, que els alumnes comparteixin
les seves experiències amb les diferents simulacions i puguin tenir un
aprenentatge cooperatiu exposant i preguntat, i a més, amb la possibilitat d’afegir
notes sense modificar l’entrada original per part del professor! Tot el
coneixement i les participacions queden organitzades, la qual cosa és bastant
complicada per exemple amb Twitter, on es pot llençar la tasca per als alumnes,
però és complicat que les resposts estiguen arrelades i amb coherència amb el
que els demés companys aporten.
Proposta de tasca per als alumnes mitjançant Twitter #TILCiTIC |
Ara bé, totes aquestes incorporacions obrin la porta al ús dels telèfons
mòbils a l’aula, la qual cosa pot aportar molts beneficis educatius, però també
pot comportar riscos. Per a començar, cal canviar els Reglaments de Règim
Interior, la majoria dels quals es troben desfasats i prohibeixen utilitzar
dispositius electrònics als centres. Un cop solucionat aquest problema
burocràtic, és crucial transmetre als alumnes la importància de fer un ús
responsable dels dispositius i, com ja he expressat amb anterioritat, que l’emprar-los
a les sessions és amb una finalitat educativa, no d’oci. El poder comptar amb
els smartphone obri un munt de possibilitats per tal d’aplegar a tots els
educants, per fer-los partícips del procés ensenyament-aprenentatge i
estimular-los amb recursos del seu dia a dia. S’obri la porta de l’aprenentatge ubicu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada